|
|
|
|
|
Un
paradís de cales
|
Begur
té actualment 3.000 habitants i és un dels
centres turístics més importants del Baix
Empordà. A l'estiu la població supera els
40.000 habitants i el municipi es converteix en un dels
punts més animats del litoral gironí. El
seu model turístic, però, defuig de les
massificacions excessives i el municipi s'ha distingit
per acollir un turisme familiar i de certa qualitat. El
caràcter eminentment turístic és
potser l'aspecte que més ha trascendit d'aquest
bonic municipi, que malgrat tot, manté un important
passat històric que es remunta a la prehistòria.
En tot el terme s'han trobat importants restes que confirmen
l'antiguitat del seu nucli com a assentament humà,
que durant l'època feudal va ser força important.
El Castell de Begur és el símbol més
emblemàtic d'aquesta època.
Un dels atractius més interessants del municipi,
a banda de la seva paradisíaca façana, és
el seu llegat patrimonial, entre el que es troben excel·lents
torres de defensa que es van aixecar en contra la pirateria
morisca. Construïdes entre els segles XVI i XVII,
constitueixen un element molt característic de
l'actual paisatge urbà de Begur. Aquest ha estat
també significativament marcat per les construccions
que van realitzar en el seu moment els indianos,
begurencs que van creuar l'Atlàntic per anar a
fer fortuna al continent americà, sobretot a Cuba.
El municipi està vertebrat al voltant del nucli
de Begur, centre administratiu del terme, que també
inclou els nuclis d'Esclanyà —amb el seu nucli
antic romànic— , Aiguafreda, Sa Riera, Sa
Tuna, Aiguablava i Fornells. Dintre del seu terme es troben
algunes de les platges més prestigioses de la Costa
Brava —Sa Riera, Aiguafreda, sa Tuna, Platja Fonda,
Fornells i Aiguablava, entre d'altres—. Aquest conjunt
litoral suposa avui dia un dels principals tresors dels
begurencs.
El poble de Begur es troba situat a 200 metres d'altitud,
al capdamunt d'un massís que mor arran de mar formant
escarpades parets i singulars cales. La seva singularitat
com a poble l'han convertit en una referència obligada
per a tota aquella gent que visita la comarca. L'orografia
del massís ha conformat un poble que ha hagut d'adaptar-se
a la irregularitat del terreny, creant un teixit urbà
format per carrers estrets i accidentats, que neixen al
voltant de la Plaça de la Vila. Això, però,
més que un inconvenient ha contribuït a potenciar
el seu encant. El poble s'ha convertit en un veritable
centre comercial i de serveis, amb una oferta molt variada.
Malgrat que per la seva situació pot semblar que
no és una vila marinera, la vida dels seus habitants
ha estat sempre estretament lligada amb el mar. A Begur
podem admirar algunes cases amb grans galeries, palmeres
vestint els seus jardins i pintures murals recordant paisatges
i costums antillans. Aquestes les havin fet construir
els indianos o americanos, com s'anomenaven aquells emprenedors
que van anar a fer fortuna a Cuba.
|
| Punts
d'interès |
El
Castell
El seu origen es remunta als començaments del segle
XI, quan el senyor feudal Arnust de Begur va manar construir-lo
dalt del turó des d'on es domina una bona part
de la comarca. La propietat del castell va passar per
vàries mans fins que el 2 de novembre de 1360 el
rei Pere IV el Cerimoniós va vendre a Gilbert de
Cruïlles els drets jurisdiccionals dels terrenys.
El 1604 el baró Carles de Vilademany i de Cruïlles
va vendre'l al municipi de Begur. A banda del seu interès
històric, és molt interessant de pujar-hi
regularment per la impressionant vista panoràmica
que se'ns ofereix de la plana empordanesa, el massís
del Montgrí i les illes Medes. En dies de poca
calitja, es veu perfectament el Canigó i el Gof
de Roses.
Torres
de Defensa
Begur conserva 6 de les 11 torres de defensa que hi havia
antigament. Aquests es van construir entre els segles
XVI i XVII com a sistema de defensa contra els musulmans.
Són uns elements molt interessants des del punt
de vista històric i arquitectònic.
Mas
d'en Pinc
És propietat de l'Ajuntament i va ser restaurat
i inaugurat l'any 1986 com a centre cultural. Durant un
temps es va dedicar a la recerca i estudi del flamenc,
en honor a la coneguda bailaora Carmen Amaya, que va passar
aquí els darrers anys de la seva vida. Ara acull
la seu de la Fundació Nereo, entitat privada que
té com a objectiu investigar i preservar el medi
ambient.
Les
Escoles Velles
És el veritable centre cultural del municipi. Està
situat al carrer Bonaventura Carreras i es va inaugurar
l'any 1961 com a centre d'ensenyament públic. Va
quedar desocupat quan es van inaugurar les escoles noves
i l'Ajuntament va reconvertit-lo en centre polivalent.
Amb una superfície construïda de 1-300 metres
quadrats i un pati exterior, acull la seu de la Ràdio
Munciipal, la Biblioteca Salvador Raurich, l'Arxiu Històric
i una sala d'exposicions.
Nucli
antic d'Esclanyà
El
petit poble d'Esclanyà es troba situat al sector
sud-est del municipi, limitant amb el terme de Palafrugell.
El nucli antic està format per un petit conjunt
de cases de pedra situades al voltant de l'eslgésia
romànica de Sant Esteve, que presenta elements
romànics del segle XI-XII. També hi trobem
el castell, anomenat popularment la Torre d'Esclanyà,
també romànic, de planta rectangular i amb
uns merlets a la banda nord.
|
| Telèfons
d'interès |
Ajuntament
Begur Municipal de Serveis
Turisme
Policia Local
|
972
62 40 20 / 62 35 88
972 62 40 20 / 62 35 85
972 62 45 20 / 62 35 88
972 64 42 00 / 62 35 88
908 43 05 33 |
|
|
Enllaços
destacats
|
|
|
|
|
