El municipi de Castell-Platja d'Aro es troba situat a l'extrem oriental de la bonica Vall d'Aro, una estreta plana situada entre les muntanyes de les Gavarres i la Serra de Cadiretes del massís de l'Ardenya, i travessada pel riu Ridaura, tres accidents geogràfics que han marcat el terennà de la seva població.
El terme municipal té una extensió de 21 quilòmetres quadrats i està integrat pels nuclis de Castell d'Aro, situat a l'interior; Platja d'Aro, centre administratiu i econòmic del municipi; i s'Agaró, important nucli que ha crescut a llindar amb Sant Feliu de Guíxols, a redòs de la bonica urbanització que es va començar a fer l'any 1916 en el tossal que va del rec Segeró fins al delta del Ridaura.
Antigament, Castell d'Aro i Platja d'Aro formaven part d'un únic municipi anomenat Vall d'Aro, al que també hi pertanyien Santa Cristina d'Aro, Romanyà, Solius i Bell-lloch. A finals del segle passat, però, aquests pobles es van segregar, quedant configurats els municipis actuals. En el cas de Castell-Platja d'Aro, en un primer moment l'administració del municipi va quedar centralitzada a Castell d'Aro, però l'evolució social i econòmica del terme va desplaçar la capital fins a Platja d'Aro. Aquest nucli costaner és un dels principals centres turístics i comercials del Baix Empordà i de les comarques gironines. A principis de segle, Platja d'Aro era la barriada costanera de Fanals. A partir dels anys 20 s'hi va formar una petita colònia estiuenca que va anar creixent any rera any fins arribar a finals de la dècada dels cinquanta en que es va produir el gran desenvolupament fruit de l'expansió del turisme.
Platja d'Aro és conegut arreu per la seva interessant oferta de sol i platja, discoteques, sales de festes, restaurants, centres comercials i activitats d'oci i lleure, cada cop més vinculades a aspectes culturals. És en aquest punt de la Costa Brava on l'explosió turística s'ha posat de manifest d'una forma més evident, transformant el paisatge costaner i diversificant l'economia tradicional, basada en l'explotació dels conreus de la fèrtil vall i dels recursos forestals de la zona. Actualment, gairebé el 90 per cent de la població activa treballa en el turisme o en els sectors relacionats: comerç, serveis i construcció. Malgrat tot, el municipi conserva una forta identitat pròpia i té una riquesa cultural i natural que val la pena descobrir, rera la enlluernadora façana de formigó del seu principal nucli.