|
|
|
| |
|
La
Ciutat de la Costa Brava
|
Sant Feliu de Guíxols és, juntament amb
Palafrugell, el municipi més poblat del Baix Empordà,
amb 18.000 habitants, i constitueix un dels nuclis més
importants de la Costra Brava. El municipi es troba situat
al sud de la comarca, en una petita badia ben arrecerada
i amb excel·lents miradors naturals, situada entre
els turons del Molí de les Forques i de Sant Elm.
D'aquesta forma, la ciutat viu decididament abocada al
mar, tot i la seva estreta relació, també,
amb la terra, d'on va saber explotar els recursos forestals
del massís de les Gavarres per construir una pròspera
indústria surera.
El primer nucli de població de Sant Feliu pròpiament
estable es pot datar d'abans del segle IV a.c. i el trobem
emplaçat al promontori dels Guíxols, un
turó granític que separa les dues platges
de la badia: la de Calassanç -avui dàrsena
pesquera- i la de l'Abric.
Juntament amb la Bisbal d'Empordà, és la
única població de la comarca que té
el títol de ciutat, distinció que va rebre
de la Corona l'any 1902 en reconeixement al seu desenvolupament
social i econòmic, fonamentat històricament
en la important indústria surera. En el context
de la comarca, Sant Feliu s'ha distingit sempre per tenir
una forta personalitat pròpia i respirar un marcat
aire de ciutat i cert cosmopolitisme. Malgrat la seva
situació, però, la ciutat ha viscut de forma
diferent a d'altres poblacions litorials l'explosió
turística i el desenvolupament urbà que
aquesta ha comportat. Els ganxons, com s'anomenen els
seus habitants, han sabut conservar una identitat pròpia,
que contrasta notablement amb les poblacions turístiques
de les rodalies. Això es veu clarament en passejar
pel magnífic passeig marítim o per la Rambla
Vidal, espais molt ben urbanitzats que no estan abrigats
per monstres de formigó alçat, com passa
a d'altres nuclis propers que van créixer esperonats
exclusivament per l'urbanisme turístic i especulatiu.
|
| Punts
d'interès |
Ermita de Sant Elm
Està
situada a la banda de garbí, sobre l'antic puig
Castellar, a 99 metres d'altitud. El 1723 va ser reedificada
per la vila i es va dedicar a la Mare de Déu del
Bon Viatge que, amb Sant Elm, varen esdevenir patrons
de mariners i navegants. Un monolit de pedra recorda que
davant la immensa panoràmica contemplada de del
seu mirador, Ferran Agulló es va inspirar per batejar
el litoral amb l'expressió de Costa Brava. És
el millor indret per contemplar la badia i la ciutat.
La Constància o
el Casino dels Nois
És
un edifici de gran valor artístic i arquitectònic.
D'estil modernista, presenta elements neomudèjars.
Va ser construït entre els anys 1890 i 1903, gràcies
a la iniciativa dels treballadors del suro. Entre les
seves parets s'hi havien organitzat molts balls i concerts
amb les millors orquestres del moment.
El
Passeig marítim i la Rambla Vidal
Són dos dels orgulls dels ganxons i exerceixen
des de fa anys com a veritables eixos vertebradors del
municipi. Aquests espais conviden a passejar i són
punts de trobada per a tots els ganxons.
El Monestir benedictí
Els
seus origens els hem de cercar a la primera meitat del
segle X, tot i que aprofita les restes d'una vila romana
sobre les que es fonamenta i de la que tenim testimonis
arqueològics. El primer document que permet assegurar
l'existència del monestir és de l'any 961.
De la primera fase de construcció (s. X-XIV. d'estil
romànic) en resten testimonis arquitectònics
de gran importància, com la Porta Ferrada, les
torres de Fum (de planta semicircular) i del Corn (de
planta rectangular), el frontís de l'església
i el primer tram de la seva nay, amb la típica
volta de canó.
|
| Telèfons
d'interès |
Ajuntament
Oficina de turisme
Oficina d'informació al consumidor
Punt d'informació juvenil
Museu d'Història de la Ciutat
Biblioteca
Teatre-auditori
Policia local |
972
32 70 00
972 82 00 00
972 82 10 91
972 82 01 01
972 82 15 75
972 32 40 57
972 82 01 59
972 82 09 33 |
|
| Enllaços
destacats |
| |
|
|
|
